Perquè Jerusalem?

Malauradament el món no és nou quan ja t'aproximes a edats més adultes i traslladar-te a nous indrets requereix una motivació extra, normalment aquesta s'expressa en els interessos professionals, en el meu cas l'oceanografia i la climatologia, però combinat també d'experiència cultural o sociològica. En aquest sentit Jerusalem soluciona la fórmula. Professionalment és interessant per la qualitat de la universitat i culturalment no fa falta explicar el perquè.  Com a postdoctorant treballo a la Universitat Hebrea de Jerusalem, una univesitat que va ser establerta el 1918 i entre altres, va tenir com a primers directors  Albert Einstein i Sigmund Freud. Tot i que jo estic en un petit departament de Ciències de la Terra que té poc a veure amb aquest parell de personatges.

Més enllà de la seva excel·lència històrica, també es tracta d'una universitat que no s'escapa del conflicte d'Israel amb Palestina. Per exemple, un dels seus majors campus ha estat construït al Mont Scopus després de la invasió il·legal de la guerra dels sis dies de l'any 64, fent fora de la seva terra famílies Palestines. Un modus operandi que avui dia es repeteix diàriament en els territoris il·legalment ocupats, asfixiant cada cop més el poble palestí. Cal a dir però que darrerament, a les universitats es més comú trobar-hi espais actius contra del racisme i l'opressió de l'estat d'Israel al poble àrab. Probablement l'esperit crític del món acadèmic i sobretot gràcies a cert jovent que abans d'entrar a la universitat ha viatjat per mig món, una mena de manera curar la seva estada obligada a l'exèrcit, ha facilitat la construcció d'espais contra el racisme i l'aparheid del poble palestí. 

I perquè collons he decidit estar aquí? El dia que vaig postular per aquesta posició a la universitat no era del tot conscient que el moviment de boicot BSD (https://bdsmovement.net/) també incloïa la vessant acadèmica i cultural. Va ser una decisió purament individual motivada per l'experiència personal de viure en un lloc interessant a tots els nivells. Evidentment tenia present el conflicte i les meves idees sempre m'han posicionat a favor del poble palestí, com si d'un partit de fútbol es tractés, però entre la ignorància i l'esperança d'un món universitari crític amb les injustícies vaig tirar endavant. Si és cert que a mesura que els dies passàren fruït de diferents converses i informacions que llegia la contradicció s'anava inflant com una bombolla sense sentit. He arribat a tenir una desegradable sensació d'estar fallant a algú i m'estava allunyant de mi mateix, d'una desició natural que em respectava tal i com sóc jo. Tota una lliçó de com podem ser apartats d'un mateix sense saber-ho simplement a cop de ratolí. Per sort vaig poder escapar-me i adreçar el meu rumb natural. I aquí estic vivint a un lloc que no fa ni mig any m'ho hagués imaginat.