Mentre sinuoses ondulacions de pell fina acariciades per una suau brisa marquen el ritme dels meus passos per terres del Brasil, vaig coneixent paisatges, moments i persones que van quedant gravades a la retina ocular. El verd imponent de la costa Brasilera amaga racons de platja on aprens que el ritme de la vida pot ser un altre. Un ritme que pot consistir basicament en llevar-se quan la son s'acaba, esmorzar la fruita dels propis arbres, veure si fan onades, si en fan, ja tens el dia ocupat, si no, vas fent recorregut i qualsevol conversa amb qualsevol personatge que et trobes pel camí, o observar qualsevol racó que es trobi dins del teu pla de visió pot ser senzillament enriquidor. Maresias, Praia Bonete, Ilha Belha, Praia Joaquima... Ara mateix em trobo a la illa de Florianopolis, amb el dubte de si quedarme per esperar la propera tongada d'onades o anar tirant cap a l'Uruguay. Una dura decisió...
