El títol porta un interrogant
perquè realment desconec la majoria de països d'aquest mar, Belize em dona aquesta sensació. Fins que no hi he anat a parar no en sabia
absolutament res de res, l'única font d'informació venia de llargues nits d'adolescent en que ens dedicàvem a menystenir la matança de neurones amb preguntes com "capital de Belize?" per seguir matant neurones. De fet abans de planejar la ruta ni me’n recordava que existia
(gràcies Xavi).
Antiga colònia anglesa, el país és
peculiar, en ell hi conviuen de forma heterogènia varies cultures. Majoritàriament
hi viuen afroamericans garifunes o rasta, gent agradable, molt amistosos. De
tant en tant et topes amb individus que semblen que s'hagin quedat encallats en
alguna època del segle XVIII, són els curiosos menonites segurament de
descendència germànica , molt treballadors en l'agricultura. Els mestissos d’origen
Maya i hispànic fan el que poden per allà al mig. I els grans colonitzadors del
segle XXI, els xinos, que porten casi tots els negocis de supermercats i roba
de tot el país, fins i tot en el petit i retirat poble de Hopkins els dos
supermercats que hi han són de xinos.
De les poques parades que he fet
per aquesta terra, la millor el bohemi poble de Hopkins, allà vaig compartir
una velada de pesca amb uns amics hondurenys en un manglar. Tocs de tambors i
danses garifunes improvisades, ja sigui en motiu de les festes del poble o per
recordar als difunts (molt interessant la cultura de la mort per aquests països),
gent molt simpàtica, si fessin onades m’hi quedaria a viure.
Doncs això és una breu pinzellada de Belize, un
país que si no fos pels Cayos i el segon reef de coral més gran del món crec
que no faria falta matar neurones per no recordar-se'n.
Belize era teòricament domini espanyol, però era tan accessible i poc interessant des de terra, per la jungla, i des del mar, pels esculls, que el van aprofitar els pirates anglosaxons com a punt de refugi per tocar la pera als galeons espanyols. D'aquí ve la influència anglesa, fins el 1980 que no va assolir la independència. I de fet, va ser "venut" per un dels primers governs Guatemaltecs a canvi que els anglesos els construïssin no sé quina via ferroviària...la xocolata del lloro, que els governs posteriors no van reconèixer i de fet, Guatemala no ha reconegut Belize encara i en els mapes oficials de Guatemala sempre es mostra Belize. És un país mestís, curiós des del seu naixement....
ResponEliminaNatxito!!!!
ResponEliminaDimarts me'n vaig cap a fer la transpirinenca, de la Vall d'Aran al Cap de Creus. Ja veurem la possibilitat de seguir el teu bloc pel mòbil.
Mirarem d'anar actualitzant alguna cosa al meu bloc, a veure què és possible: http://pilarvalles.blogspot.com
Passa-t'ho molt bé i ens veiem ja a Badalona!!!
Molts petons
Pilar
Ignasi, interesante país. Me alegro de verte así de bien. Espero que sigas haciéndonos partícipes de tus aventuras que por lo menos yo aprendo mucho.
ResponElimina¡Inspecciona ese coral! Espero verte pronto. Un petonet
Otra Pilar (no sé crearme un perfil...)